FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Difícil de governar, de manejar. Una criatura revessa. És revessa a qualsevol que li mani res. Difícil de treballar, de resoldre, d'aprendre. Una sardana revessa. [...]
En general els compostos següents s'escriuen sense guionet:
1. Els compostos cultes, que són aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-). Per exemple [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
Els compostos cultes són aquells el primer
element dels quals és una forma prefixada acabada en -o i
de vegades en -i (per exemple, afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-), i s'escriuen sempre sense guionet. Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer [...]
La forma prefixada video-, que en llatí significa 'jo veig' i que en català indica referència a la imatge dels mitjans audiovisuals, serveix per formar compostos cultes.
La base culta video- s'escriu sense accent, de manera aglutinada amb l'altre formant i sense guionet. Per exemple: videotrucada [...]
Els compostos reduplicatius, que són aquells en què es repeteix un mot o un patró rítmic, s'escriuen amb guionet. Per exemple:
baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, gori-gori, leri-leri, pengim-penjam, pica-pica, poti-poti, xano-xano, zig-zag...
Convé observar que un bon nombre de [...]
En compostos catalans en què l'aglutinació dels components pot dificultar o alterar-ne la lectura, s'escriu guionet. Per exemple, s'escriu Mont-roig perquè sense guionet es podria llegir la seqüència 'tr' junta (com a control), mentre que s'ha de llegir fent una pausa entre 'mont' i 'roig', i per [...]
Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents:
Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
